L'ero de sera. Catlinin ardournavo i jaline, que per tout lou journ i avìen 'strepià ent al champ dareire d'cazo, en serchant de verm, de baboie e de grane de froument toumbà de sout ai javele.
Per ardournà 'queste bestiete i anavo n'estis de temp; suent, i venìen vers la patrouno, ma bastavo que uno virese areire que toute i aoute i anàven apres. Per acò l'ero miei 'tende l'embrunì: i jaline avìen pòou de 'stà foro de nuech e i sabìen que la vourp i 'tendìo 'stremà al founs dal pra.
Cante Catlinin avìo siou pichot, i se lou tenìo sempre ent i bras e i se lou pourtavo apres se enté cazo n'i ero pa sio sore a gardà-lou. Ma en journ siou pichot ero 'stà pourtà vio dai Sarvanot! Eiro ent i bras i tenìo en pichot Sarvanot bourasù. Soubre pi aquest pichot Sarvanot ero ben gastà, ai piouravo tout lou journ e charìo cunà-lou suent.
Decò dal temp que Catlinin se betavo la pelerino si 'spale per sorte, lou pichot piouravo engousà, belo qu'al avese just minjà sio sino de lach e sémoulo. Stoufio de sente-lou a piourà, 'questo paouro fremo lou laiso soulet e i vai enté 'stabi. I ùis e i fenestre i èren sarà ma l'empachavo pa de sente lou pichot a piourà sempre pi fort.
Just lou temp d'ardournà i jaline, que la maire dal Sarvanot aribo dran l'ùis de cazo e i bramo a Catlinin:
- Bòouco coumo grinho tiou minà
e lou miou coumo pioùro 'scounsoulà.
Lou làises piourà nuech e journ
e mi al tiou siou sempre dountourn.
Eiro te rendou tiou bel pichot
e me repìou miou brave Sarvanot. -
Dich acò, i à rendù lou pichot e s'es pià siou Sarvanot.