invia mail   

Fraire

Fraire

di Jean Michel Effantin

Fraire
italiano L'occitano fraire « fratello » continua l'accusativo latino fratrem di stesso senso per vocalizzazione della T del gruppo TR (vedere l'articolo PAIRE).
La pronuncia tipica di fraire è [fraire]. Le variazioni locali sono lievi e interessano poche parlate : timbro del dittongo, come a Salbertrand [frêř] (plurale los fraires [lou freři]) o a Sause di Cesana [frèirë], atona finale come a Oncino, Vinadio o Vernante [frairi].

La forma piemontese frèl si trova nelle basse valli, con una distribuzione vicina a quella della forma pare (vedere l'articolo PAIRE). Ma non ha toccato l'alta Val Po (Oncino [frairi], Crissolo e Ostana [fraire]).

L'insieme dei fratelli e sorelle di una famiglia è la frairilha ([freřilha] a Salbertrand, [frairillho] Val Germanasca). I bambini che hanno solo un genitore in comune sono dei frairastres (Salbertrand [freřâtrë]).
Una frairia ([frairìo] Val Germanasca) è un gruppo di persone unite da un interesse comune o, una volta, da attività religiose e di carità.

Il fratello del marito o della moglie è il conhat ([counhà] Val Germanasca, Sampeyre) o cunhat (forma piemontese delle basse valli), salvo nell'Alta Valle Susa e nell'alta Val Chisone (Pragelato, Fenestrelle) che hanno adottato la forma francese " beau frère " (con una pronuncia del tipo [bofrére]).
Per la sorella di uno di coniugi le forme si ripartiscono geograficamente nello stesso modo tra conhaa ([counhâ] Val Germanasca, [counhà] Sampeyre), e bèla sòrre.
occitan L'occitan fraire continua l'acusatiu latin fratrem de mesme sens per vocalizacion de la T dal grop TR (veire article PAIRE).
    La prononciacion tipica de fraire es [fraire]. Las variacions localas son legieras e interesson pauc de parlars : timbre dal diftong, coma a Salbertrand [frêř] (plural los fraires [lou freři]) o a Sause de Cesana [frèirë], atona finala coma a Oncino, Vinai o al Vernant [frairi].

    La forma piemontesa frèl se retròva dins las bassas valadas, abo una distribucion vesina d'aquela de la forma pare (veire article PAIRE). Mas ilh a pas tochat l'auta Val Pò (Oncin [frairi], Criçòl e Ostana [fraire]).

    L'ensem di fraires e sòrres d'una familha es la frairilha ([freřilha] a Salbertrand, [frairillho] Val Sant Martin). Lhi mainats qu'an masqu'un parent en comun son de frairastres (Salbertrand [freřâtrë]).
    Una frairia ([frairìo] Val Sant Martin) es un grop de personas unias per un interès comun o, un viatge, per d'activitats religiosas e de charitat.

    Lo fraire de l'espós o de l'esposa es lo conhat ([counhà] Val Sant Martin, Sant Peire) o cunhat (forma piemontesa de las bassas valadas), en defòra de la Val d'Ols e de l'auta Val Cluson (Prajalats, Fenestrèlas) qu'an adoptat la forma francesa "beau frère " (abo una prononciacion dal tipe [bofrére]).
    Per la sòrre d'un di espós las formas se repartisson geograficament de la mesma maniera entre conhaa ([counhâ] Val Sant Martin, [counhà] Sant Peire), e bèla sòrre.