invia mail   

Sòrre

Sòrre

di Jean Michel Effantin

Sòrre
italiano L'occitano sòrre « sorella » continua il latino soror di stesso senso. L'antico occitano conosceva due forme sòr come soggetto e seror come regime, prima di fonderle in sòrre.

La pronuncia tipica di sòrre è [sore], spesso con una o aperta. Le varianti significative si trovano in alta Valle Stura, [soùore] a Pietraporzio, a Limone [sori], e in alcune parlate dell'Alta Valle Susa che hanno allineato la vocale finale sulle parole femminili in -a (la sòrra, las sòrras [lâ soŗa] a Millaures di Bardonecchia).
Nelle parlate che fanno la distinzione tra due varietà di r intervocalica, sòrre presenta generalmente la pronuncia di rr : Salbertrand [sôr] (accanto alla r di fraire [frêř]), Rochemolles [soŗ] (accanto a [fŗair]).
Le basse valli hanno preso la forma suerre [seure] del piemontese ([seur, seurre] in Val Vermenagna, [seuri] a Paesana).

La forma degli antichi testi valdesi è la seror : [lo sio payre e la maire e la molher e li frayre e li filh e las serors] (Luca XIV-26, Bibbia di Carpentras). Nella traduzione, pubblicata nel 1832, dello stesso versetto in occitano moderno della bassa Val Pellice, il pastore Bert dà [so paré, soua maré, soua dona, seui méinâ, seui fraïré, soué seuri] : fraire è l'unico termine occitano tradizionale che non è stato sostituito da una forma piemontese.

occitan L'occitan sòrre continua lo latin soror de mesme sens. L'ancian occitan conoissia doas formas sòr au cas subjècte e seror au cas oblique, derant de las fondre en sòrre.

    La prononciacion tipica de sòrre es [sore], sovent abo una o ubèrta. Las variantas significativas se tròbon en auta Val d'Estura, [soùore] a Pontbernard, a Limon [sori], e dins cèrt'uns parlars de la Val d'Ols qu'an alinhat la vocala finala abo las paraulas femeninas en -a (la sòrra, las sòrras [lâ soŗa] a Milauras de Bardonescha).
    Dins lhi parlars que fan la distincion entre doas varietats de r intervocalica, sòrre presenta generalament la prononciacion de rr : Salbertrand [sôr] (da cant a la r de fraire [frêř]), Ròchasmolas [soŗ] (da cant a [fŗair]).
    Las bassas valadas an pres la forma suerre [seure] dal piemontés ([seur, seurre] en Val Vermenanha, [seuri] a Paisana).

    La forma di ancians tèxts valdés es la seror : [lo sio payre e la maire e la molher e li frayre e li filh e las serors] (Luc XIV-26, Bibla de Carpentràs). Dins sa traduccion, publiaa en 1832, dal mesme verset en occitan modèrne de la bassa Val Pelis, lo pastor Bert dona [so paré, soua maré, soua dona, seui méinâ, seui fraïré, soué seuri] : fraire es lo solet tèrme occitan tradicional qu'es pas estat remplaçat per una forma piemontesa.