invia mail   

Sambuc

Sambuc

di jean Michel Effantin

Sambuc
italiano L'occitano sambuc continua il latino sambucus, di identico senso, che presentava una variante sabucus.

La pronuncia generale di sambuc è [sambuc] (Fenestrelle, Bobbio e Villar in Val Pellice, Oncino, Bellino, Sampeyre, Elva e Canosio, Entracque, Robilante, Fontane di Frabosa, brigasco), all'eccezione delle parlate dell'Alta Valle Susa che non conservano tutte le consonanti finali : [sambù] a Bardonecchia, Salbertrand, Chiomonte ad esempio.
La consonante finale è inoltre assente più a sud : a Boves e Chiusa Pesio che hanno [sambù], e a Robilante che usa [sëmbù].

La variante sambuquier [sambuquìe] è costruitta con il suffisso –ier frequente per i nomi d'alberi. Esiste, a volte accanto a sambuc, in molte parlate : Pramollo, Oncino, Sampeyre, Monterosso, Argentera (come sambuchier [sambuchîr, sambuchìer]), Entracque (sambuquer [sambuquer]).

I derivati della variante latina sabucus si trovano sotto la forma saüc in Val Germanasca [seuic], in parte dell'alta Val Chisone (Roure [sèuc]) e a Aisone [sèic].
La b centrale di una forma anteriore *sabuc è sparita, mettendo in contatto le vocali a e u in una sequenza, notata aü, la cui pronuncia non è quella del normale dittongo au [aou]. La stessa sequenza si ritrova nelle parole maüra « matura » (che deriva da una forma latina matura in cui t non si è conservata) e chaüta (che deriva da caduta). Esse vengono pronunciate [meuiro], [cheuito] in Val Germanasca, [mèura], [shèuta] a Salbertrand. La grafia aü ingloba queste varie realizzazioni, [eui] in Val Germanasca, [èu] a Salbertrand e anche [ei], [eou] in altre parlate, in una scrittura unitaria.

I frutti del sambuco, dei piccoli grani neri, si chiamano uva de saüc in Val Germanasca, uva de sambuquier a Monterosso « uva di sambuco », e las rapas a Bardonecchia, Sampeyre e Entracque. Servono per preparare marmellate e liquore (lo vin de sambuc). I fiori son utilizzati in medicina popolare.
I bambini si divertono con gli esclopets (Val Germanasca [eicloupet]), d'espissialhs o di tapaors (Bellino : [spisiai], [tapoour]), fatti con un rametto di sambuco al quale hanno tolto il midollo : la mèula (Chiomonte : [miaouřo], Val Germanasca, Sampeyre, Aisone, [mioulo], Oncino [meoulo], Argentera [mìoula]), o la samborra (Bellino).
Fanno anche dei fischietti : sublets (Bellino [subiet], Val Germanasca [sublet]) quando il sambuco saba (Bellino), o sava (Val Germanasca) « mette su la linfa ». Mentre picchiano la corteccia tenera, i bambini recitano : " Saba, saba, saba ditz. Fai-me un bèl sublet a mi. Mi te dau de pan e de toma " [sabo, sabo, sabo di, faime en bèl subiet a mi, mi te daou de pon e de toumo] a Bellino e " Sava, sava, savarèla, fai savar ma cocordèla. Sava ,sava, savarum, fai savar mon cocordum " [savo, savo, savarèllo, fai savâ ma coucourdèllo, savo, savo,savarun, fai savâ moun coucourdun] in Val Germanasca.
occitan L'occitan sambuc continua lo latin sambucus, de mesme sens, que presentava una varianta sabucus.

    La prononciacion generala de sambuc es [sambuc] (Fenestrèlas, Buebi e Lo Vilar en Val Pelis, Oncin, Blins, Sant Peire, Elva e Chanuelhas, Entraigas, Robilant, Fontanas de Frabosa, brigasc), en defòra di parlars de la Val d'Ols que conservon pas totas las consonantas finalas : [sambù] a Bardonescha, Salbertrand, Chaumont per exemple.     
    La consonanta finala es decò absenta pus al sud : a Bueves e La Clusa qu'an [sambù], e Robilant qu'emplea [sëmbù].

    La varianta sambuquier [sambuquìe] es bastia abo lo suffixe -ier  frequent per lhi noms d'àrbols. Ilh existís, de viatge a caire de sambuc, dins ben de parlars : Praamòl, Oncin, Sant Peire, Montrós, L'Argentiera (coma sambuchier [sambuchîr, sambuchìer]), Entraigas (sambuquer [sambuquer]).

    Lhi derivats de la varianta latina sabucus se tròvon sot la forma saüc en Val Sant Martin [seuic], dins una partia de l'auta Val Cluson (Roure [sèuc]) e a Aison [sèic].
    La b centrala d'una forma anteriora *sabuc a dispareissut, metent en contact las vocalas a e u dins una sequéncia, notaa aü, que sa prononciacion es pas aquela dal normal diftong au [aou]. La mesma sequéncia se retròba dins las paraulas maüra (que deriva d'una forma latina matura onte t s'es pas conservat) e chaüta (que deriva de caduta). Ilh se pronóncion [meuiro], [cheuito] en Val Sant Martin, [mèura], [shèuta] a Salbertrand. La grafia aü englòba aquestas realizacions variaas, [eui] en Val Sant Martin, [èu] a Salbertrand e decò [ei], [eou] dins d'autri parlars, d'una maniera escricha unitaria.

    Lhi fruchs dal sambuc, de pechitas granas neras, se sonon  uva de saüc en Val Sant Martin, uva de sambuquier a Montrós, e las rapas a Bardonescha, Sant Peire e Entraigas. Ilh servon per preparar de marmeladas e de liquors (lo vin de sambuc). Las flors son empleaas en mesina populara.
    Las mainaas se demoron abo d'esclopets (Val Sant Martin [eicloupet]), d'espissialhs o de tapaors (Blins : [spisiai], [tapoour]), fachs abo un ramet de sambuc qu'ilh lhi an chavat la mèula (Chaumont : [miaouřo], Val Sant Martin, Sant Peire, Aison, [mioulo], Oncin [meoulo], L'Argentiera [mìoula]) o la samborra (Blins), benlèu la borra de sambuc.
    Ilh fan decò de sublets (Blins [subiet], Val Sant Martin [sublet]) quand lo sambuc saba (Blins), o sava (Val Sant Martin). Dal temp qu'ilh picon la pelalha,  las mainaas reciton : "Saba, saba, saba ditz. Fai-me un bèl sublet a mi. Mi te dau de pan e de toma " [sabo, sabo, sabo di, faime en bèl subiet a mi, mi te daou de pon e de toumo] a Blins e "Sava, sava, savarèla, fai savar ma cocordèla. Sava ,sava, savarum, fai savar mon cocordum " [savo, savo, savarèllo, fai savâ ma coucourdèllo, savo,s avo,savarun, fai savâ moun coucourdun] en Val Sant Martin.