invia mail   

Luna

Luna

di Jean Michel Effantin

Luna
italiano Come nelle altre lingue romanze, l'occitano luna continua l'identica parola latina senza grande variazione di forma e di senso.

Le pronunce locali cambiano poco dal tipico [luno]. La consonante iniziale è palatalizzata a Rochemolles [lhûnë], n intervocalica passa a [r] a Sauze di Cesana in Alta Valle Susa [luro] (questo fenomeno di rotacismo di n si ritrova a Gran Faetto nel comune di Roure in Val Chisone, e in parte del vicino Brianzonese).

Come per le altre parole che presentano una -a en posizione atona finale, esistono accanto alla forma tipica [luno] delle pronunce come [luna], [lunë], [luná], ... che sono distribuite geograficamente in maniera complessa ma non disturbano la comprensione.
La forma [lunë] è quella di Oulx, Bardonecchia e Pragelato, e la finale è spesso muta. Però l'Alta Valle Susa conosce anche [luno] a Chiomonte, Cesana, Sauze di Cesana, [luná] a Thures, Champlas, e forme del tipo [luna] a Salbertrand e Exilles (con una [a] molto breve o centralizzata).
[luna] si ritrova nelle basse valli (Chisone, Po, ...), in tutta la Val Pellice, a Crissolo e Castelmanho. In Val Maira generalmente [luno], però [luna] a Albaretto e Celle. In Valle Stura [luna] a Valloriate, Gaiola, come nelle vicine Valli Gesso e Vermenagna (e [luná] a Vernante), ma [luna] anche all'estremità della valle ad Argentera.

Le fasi della luna ritmano il passare del tempo, con i quartiers (Salbertrand) o i quarts (Rochemolles, Bellino, Monterosso). Con la luna nòva [luno novo] (Val Germanasca Bellino) o luna novèla [lhünë nouvèelë] (Rochemolles), viene il prumier quartier [prumî cartî] (Salbertrand), e la luna creissent (V. Germanasca), creissenta (Bellino), tenra (Oncino, Bellino) o marriá (Bellino) ; poi la luna plena (V. Germanasca, Monterosso [pino]) o pleina luna [pleina luna] (Salbertrand) ; e infine la luna calant o luna vesa (V. Germanasca), luna calanta [luno calonto], dura, bòna [bouono] (Bellino), o luna velha del darrier quartier [darî cartî] (Salbertrand) o del darrier quart de luna [daŗiè câŗ d'lhûnë] (Rochemolles).

La luna è l'astro della notte : la luna es sorda (Bellino) quando è velata e dona un debole clar de luna.

La luna alimenta le previsioni meteorologiche tramite i proverbi.
A la viraa de la luna « novilunio » (Bellino), i primi giorni indicano il tempo che farà : " Luna nòva, tres jorns a la pròva " [luno novo, tréi joùërn a la provo] (Val Germanasca), o annunciano un cambiamento di tempo : " Quand la luna intra dins son bèl, dins tres jorns li a de novèl " « Quando la luna comincia in bello, nei tre giorni ci sono novità » [cant la lunë intrë din soun bel din trê dzours lh'a dë nouvel] (Pragelato).
Le indicazioni possono puntare sull'intera stagione : "Coma fai la luna septembrina, la fai fins a la prima " « Come fa la luna di settembre, fa fino alla primavera » [coumo fai la luno setembrino la fai fin a la primo] (Bellino), "Chalendas a clar de luna, qui a doas vachas ne'n vend una " [Tsalenda â clôr dë lunë tsi a doua vatsa n'en vend unë] « Natale al chiaro di luna, chi a due mucche ne vende una » (Pragelato) e"Deineal sensa luna qui a doas feas ne'n vende una " [Deineal senso luno, qui a doues fé-es n'en vende uno] (Bellino).
Un cerchio intorno alla luna, un ròl o un ruel « un alone circolare », annuncia un tempo di pioggia : "La luna fai ruel : ò vent ò breud " [la luna fa reu o vënt o breu] « La luna fa l'alone, o vento o brodo » (Robilante), « la luna a le cèrcle, lendeman la fai brut » (Bardonecchia), "Quand la luna fai son ròl, o aura o pluea ilh vòl " « quando la luna fa il suo alone, o vento o pioggia vuole » [cant la luno fai soun rôl, ou aouro ou pleùo î vôl] (Val Germanasca).

La luna orienta le attività dei lunatiers (Val Germanasca), luners (Roccavione), di quelli che credono nella sua influenza e cercano i favori de la bona luna. Per fare legna : "le bòsc perqu'aul dura la venta le talhar a la luna velha, e perqu'aul brula a la luna novèla " « per fare durare il legno bisogna tagliarlo a la luna vecchia, e perché bruci bene a la luna nuova », per seminare "la venta pas semenar las tartiflas a la luna novèla " « non bisogna seminare patate alla luna nuova » (Bardonecchia), "Sumeina per lunason (o beicant la luna), e recuelh per sason (beicant le sorelh) " [sumeina par lunazoun e arceulh par sazoun] « semina con la luna e raccogli con il sole » (Salbertrand). Però non bisogna esagerare : "Bon luner, marrit masoer " « cattivo fattore » (Roccavione), a Bellino la luna migliore per le patate è la luna trentina (quella del tridente che porta il concime!) ; e ironicamente beicar la luna « guardare la luna » (Salbertrand), regardar la luna (Prajalats) significa anche « fermare il proprio lavoro e perdersi nei pensieri ».

Sembra che la luna governi anche l'umore degli uomini, soprattutto se sono faits a lunaa, lunatics o lunatiers « influenzati dalla luna ». Possono batre la luna (Val Germanasca), tenir la luna (Salbertrand). Se sono ben disposti vanno èsser de luna (Salbertrand, Roccavione), e sennò hanno la luna per travèrs o la luna de travèrs [de traves] (Bellino).

Per analogia con la luna che si distacca sul fondo del cielo, las lunas de terren [lunes de teren] (Bellino) sono i pezzi di terra nuda che lascia comparire la neve fondendo. Lunasseat si dice anche da un prato in cui si vedono chiazze di erba di vari colori.

E se un matrimonio gira male, "Après la luna de mèl, la luna de fèl " (Bardonecchia)!

occitan Coma dins las autras lengas romanicas, l'occitan luna continua l'identica paraula latina sensa granda variacion de forma e de sens.

    Las prononciacions localas chàmbion pas gaire dal tipic [luno]. La consonanta iniciala es palatalizaa a Ròchasmolas [lhûnë], n intervocalica passa a [r] al Sause en Val d'Ols [luro] (aquest fenomène de rotacisme de n se retròba a Faet dins la comuna de Roure en Val Cluson, e dins una partia dal Briançonés vesin).
    Coma per las autras paraulas que presenton -a en posicion atona finala, existisson a caire de la forma tipica [luno] de prononciacions coma [luna], [lunë], [luná], ... que se distribuïsson geograficament de maniera complèxa mas geinon pas la comprension.     
    La forma [lunë] es aquela d'Ols, Bardonescha e Prajalats, e la finala es sovent muta. Mas la Val d'Ols conois decò [luno] a Chaumont, Cesana, Lo Sause, [luná] a Tures, Champlàs, e de formas dal tipe [luna] a Salbertrand e Ensilhas (abo una [a] ben brèva o centralisaa).
    [luna] se retròba dins las bassas valadas (Cluson, Pò, ...), dins tota la Val Pelis, a Criçòl e Chastelmanh. En auta Val Maira generalament [luno] mas [luna] a L'Albaret e Cèlas. En Val d'Estura [luna] a Valàuria, Gaiòla, coma dins las vesinas Val Ges e Vermenanha (totun [luná] al Vernant), mas decò [luna] al som de la val a L'Argentiera en continuïtat abo l'Ubaia.  

    Las fasas de la luna ritmon lo passar dal temp abo si quartiers (Salbertrand) o si quarts (Ròchasmolas, Blins, Montrós). Abo la luna nòva [luno novo] (Val Sant Martin, Blins) o luna novèla [lhünë nouvêlë] (Ròchasmolas), ven lo prumier quartier [prumî cartî] (Salbertrand), e la luna creissent (V. Sant Martin), creissenta (Blins), tenra (Oncin, Blins) o marriá (Blins) ; puei la luna plena (V. Sant Martin, Montrós [pino]) o pleina luna [pleina luna] (Salbertrand). Enfin la  luna calant o luna vesa (V. Sant Martin), luna calanta [luno calonto], dura, bòna [bouono] (Blins), la luna velha dal darrier quartier [darî cartî] (Salbertrand) o dal darrier quart de luna [daŗiè câŗ d'lhûnë] (Ròchasmolas).

    La luna es l'astre de la nuech : la luna es sorda (Blins) quand es velaa e dona un feble clar de luna.

    La luna alimenta las previsions meteorologicas a travèrs de provèrbis.
    A la viraa de la luna (Blins), lhi premiers jorns indicon lo temp que la farè : " Luna nòva, tres jorns a la pròva " [luno novo, tréi joùërn a la provo](Val Sant Martin), o anóncion un chambiament : "Quand la luna intra dins son bèl, dins tres jorns lhi a de novèl " [cant la lunë intrë din soun bel din trê dzours lh'a dë nouvel] (Prajalats).
    Las indicacions pòon portar sus la sason entiera : "Coma fai la luna septembrina, la fai fins a la prima " [coumo fai la luno setembrino  la fai fin a la primo] (Blins), "Chalendas a clar de luna, qui a doas vachas ne'n vend una " [Tsalenda â clôr dë lunë tsi a doua vatsa n'en vend unë] (Prajalats) e "Deineal sensa luna qui a doas feas ne'n vende una " [Deineal senso luno, qui a doues fé-es n'en vende uno] (Blins).
    Un cèrcle a la viron de la luna, un ròl o un ruel, anóncia un temp de plueia : "La luna fai ruel : ò vent ò breud " [la luna fa reu o vënt o breu] (Robilant), "La luna a le cèrcle, lendeman la fai brut " (Bardonescha), "Quand la luna fai son ròl, o aura o pluea ilh vòl " [cant la luno fai soun rôl, ou aouro ou pleùo î vôl] (Val Sant Martin).

    La luna orienta las activitats di lunatiers (Val Sant Martin), luners (Rocavion), d'aquilhi que creon a son influéncia e cherchon las favors de la bona luna. Per far de bòsc : "le bòsc perqu'aul dura la venta le talhar a la luna velha, e perqu'aul brula a la luna novèla ", per semenar "la venta pas semenar las tartiflas a la luna novèla " (Bardonescha), "Sumeina per lunason (o  beicant la luna), e recuelh per sason (beicant le sorelh) " [sumeina par lunazoun e arqueulh par sazoun] (Salbertrand). Totun chal pas exagerar : "Bon luner, marrit masoer " (Rocavion), a Blins la melhora luna per las trufas es la luna trentina (aquela dal trent que pòrta lo leam!) ; e per ironia beicar la luna (Salbertrand), regardar la luna (Prajalats) signifia decò « s'arrestar de trabalhar e se perdre a reflechir ».

    La semelha que la luna governa decò l'umor di òmes, sobretot se son faits a lunaa, lunatics o lunatiers. Pòon batre la luna (Val Sant Martin), tenir la luna (Salbertrand). Se son ben dispausats ilh van èsser de luna (Salbertrand, Rocavion), e senon ilh an la luna per travèrs o la luna de travèrs [de traves] (Blins).

    Per analogia abo la luna que se destacha dal fond dal cèl, las lunas de terren [lunes de teren] (Blins) son lhi tòcs de terra nua que laissa aparéisser la neu en fondant. Lunasseat se ditz decò da un prat onte se veon de tachas d'erba de color variaa.  

    L'imaginacion populara vei sovent dins las linhas dal disque lunar la figura d'un òme, Meugin a Blins, Jan Raver a Oncin.

    E se un mariatge vira mal, "Après la luna de mèl, la luna de fèl " (Bardonescha)!