invia mail   

Raïtz

Raïtz

di Jean Michel Effantin

Raïtz
italiano L'occitano raïtz viene da radicem, accusativo del latino radix, radicis di stesso senso.

La pronuncia comune nelle Valli è [reis], ma [ris] a Robilante e Vernante, [rais] a Limone e Sant'Anna di Valdieri, e [rei] in Val Chisone (Sestriere, Pragelato) e Val Germanasca. Ad Argentera la forma del plurale è las raïses ([reizhes], con la pronuncia [zh] abituale in alta Valle Stura per -s- in contatto con i).
La dieresi sulla i segna la possibile differenza di pronuncia tra il dittongo aï , sequenza delle due vocali a e i messe in contatto in occitano alpino dalla caduta della consonante d dell'etimo, e il dittongo ai comune. Questo è generalmente realizzato [ai] quando è tonico : fais d'erba [fais] « fascio d'erba », chais [chais] « ginepro ».
La grafia -tz corrisponde all'etimologia e alla pronuncia di alcune parlate conservatrici (vedere l'articolo CIMA) : a Ostana [reiç] con la fricativa interdentale tipica della Val Po.
L'Alta Valle Susa presenta la forma racina ([rasinë] : Oulx), comune col francese dove viene dal latino tardo *radicina.

La parola è già attestata negli antichi testi valdesi : vegueron la figuiera faita secha de las raïtz [vegron la figuiera fayta seca de las reyç] « videro il fico seccato fin dalle radici » (Marco XI-20, Bibbia di Carpentras).

In Val Germanasca, le raïsilhas [ reizilha] sono le piccolissime radici e il raïsum [reizum] l'insieme della radici di una pianta.
I due derivati verbali : enraïsar ([enreizar] : Bellino) « radicare » e desraïsar ([desreizar] : Bellino) « sradicare » sono presenti nello scritto occitano del passato. Il primo : enraïçats e fondats en caritat [enrayça e fonda en carita] « radicati e fondati in carità » (Efes. III-17, Bibbia di Carpentras).
Il secondo : desraïsar figura in « [Li Sént Evangilé ... rendù en lengua valdesa] » di Pierre Bert : desräise-te e plante-te ent la mar [desreïze-té, et piante-té ent la mar] « Sii sradicato e trapiantato nel mare » (Luca XVII-6). Il corrispondente nella versione della Bibbia di Carpentras è sias arrancat e sias trasplantat al mar [sias aranca e sias trasplanta al mar]. La forma antica arrancar (o arranchar : i testi antichi mescolano a volte le grafie ca e cha per trascrivere [ch]) è ancora oggi un sinonimo di desraïsar (Val Germanasca).
Ma un'altra forma , esraïsar, ci è fornita dalle « ordenanças » della comuna de Mentolas ([communo de ... Mentollas]), un testo amministrativo, scritto in occitano nel 1549 dal notaio Glaude Clapier, che si è fortunatamente conservato nel Codice Gouthier. Riportano che è proibito talhar, pelar, esraïsar, esbranchar o gastar [tailhar, pellar, eyreysar, eybranchar] « tagliare, spellare, sradicare, sramare o guastare » gli alberi delle servas (i boschi messi in riserva, per la protezione delle borgate), e citano : melezes, bletons, faus, beç, alborns [melezes, bletons,faux, bez, alburns] « larici, giovani larici, faggio, betulle, maggiociondoli ».
La presenza di questa antica forma esraïsar (ancora conservata in Val Chisone ma ora sparita in Val Varaita), che è foneticamente abbastanza vicina a enraïsar, spiega perché a Bellino questo verbo ha due sensi contrari, secondo il contesto : l'arbol s'es ben enraïsat « l'albero si è radicato bene » e ilh an enraïsat l'àrbol [i on enreizà l'arbou] « hanno sradicato », al posto di un precedente « ilh an esraïsat ... ».

occitan L'occitan raïtz ven da radicem, acusatiu dal latin radix, radicis de mesme sens.

La prononciacion comuna dins las Valadas es [reis], mas [ris] a Robilant e al Vernant, [rais] a Limon e Sant Ana de Vaudier, e [rei] en Val Cluson (Sestrieras, Prajalats) e Val Sant Martin. A L'Argentiera la forma dal plural es las raïses ([reizhes], abo la prononciacion [zh] abituala dins l'auta Val d'Estura per -s- al contact de i).
Lo trèma sus la i es utilizat per notar la possibla diferéncia de prononciacion entre lo diftong aï , sequéncia de las doas vocalas a e i betaas en contact en occitan alpin per la chaüta de la consonanta d de l'etimon, e lo diftong ai comun. Aquest es generalament realizat [ai] quand al es tonic : fais d'erba [fais], chais [chais] « genebre ».
La grafia -tz correspond a l'etimologia e a la prononciacion de cèrt'uns parlars conservators (veire article CIMA) : a Ostana [reiç] abo la fricativa interdentala tipica de la Val Pò.
La Val d'Ols presenta la forma racina ([rasinë] : Ols), comuna abo lo francés onte ilh ven dal latin tardiu *radicina.

La paraula es já atestaa dins lhi tèxts valdés ancians : vegueron la figuiera faita secha de las raïtz [vegron la figuiera fayta seca de las reyç] (Marc XI-20, Bibla de Carpentràs).

En Val Sant Martin, las raïsilhas [ reizilha] son las ben pechitas raïtz e lo raïsum [reizum] l'ensem de las raïtz d'una planta.
Lhi dui derivats verbals : enraïsar ([enreizar] : Blins) e desraïsar ([desreizar] : Blins) son presentas dins l'escrich occitan dal passat. Per la premiera : enraïçats e fondats en caritat [enrayça e fonda en carita] (Efes. III-17, Bibla de Carpentràs).
Per lo segond : desraïsar figura dins "[Li Sént Evangilé ... rendù en lengua valdesa] " de Pierre Bert : desräise-te e plante-te ent la mar [desreïze-té, et piante-té ent la mar] (Luc XVII-6). Lo correspondent dins la version de la Bibla de Carpentràs es sias arrancat e sias trasplantat al mar [sias aranca e sias trasplanta al mar]. La forma anciana arrancar (o arranchar : lhi tèxts ancians mesclon de viatges las grafias ca e cha per trascriure [ch]) es encara encuei un sinonime de desraïsar (Val Sant Martin).
Mas una autra forma, esraïsar, nos es fornia per las "ordenanças " de la comuna de Mentolas ([communo de ... Mentollas]), un tèxt administratiu escrich en occitan en 1549 per lo notari Glaude Clapier, e que s'es fòrt aürosament conservat dins lo Còde Gautier . Ilh reporton que l'es defendut de talhar, pelar, esraïsar, esbranchar o gastar [tailhar, pellar, eyreysar, eybranchar] lhi albres de las servas (lhi bòscs betats en reserva, per la proteccion de las borjaas), e ilh citon : melezes, bletons, faus, beç, alborns [melezes, bletons, faux, bez, alburns].
La preséncia d'aquesta anciana forma esraïsar (encara conservaa en Val Cluson, mas encuei despareissua en Val Varacha) qu'es foneticament pro pròcha de enraïsar, explica perque a Blins aquest vèrbe a dui sens contraris, segond lo contèxt : l'arbol s'es ben enraïsat e ilh an enraïsat l'àrbol [i on enreizà l'arbou] « ilh an desraïsat ... », au luec d'un precedent « ilh an esraïsat ... ».