"La canta deu malh (B. Boué)La lutz de l'auba, sus la néu torrada,De bèras (estèlas hè dançar.) (bis)Lo còr s'esvelha quan vien la matiada,Lo primtemps segur qu'ei arribat!Arrepic: Un arrai de sorelh qui luseich au matinSus lo malh embrumat, que' ns pareish envitar,Com un apèu misteriós e dilhèu encantatEnviat d'Aussau, d'Aspa o de Gabarnia. (bis)L'aiga pasibla d'ua gauba bluaEstuja a jamei lo secretD'ua gojata qui i èra cadudaEn cercant quauquas flors de l'endret.Eï d'anar víver mei luenh de la plana,Eï d'estar drin mei près deu cèu?La nueit qu'enteni lo vent de la pradaEntamar los camins de batlèu. "/Il chiarore dell'alba, sulla neve gelata,fa danzare le belle stelle.Il cuore si risveglia quando arriva il mattino,La primavera è arrivata!Rit. Un raggio di sole che luccica al mattinoSulla cima offuscata, sembra invitarci,Come un appello misterioso e forse incantatoInviato d'Aussau, d'Aspe o di Gavarnie.L'acqua calma d'un lago bluNasconde per sempre il segretoDi una ragazza che dentro era cadutaCercando qualche fiore.Andare a vivere lontano dalla pianura,Essere più vicini al cielo?La notte, sento il vento della prateriaIncanalarsi per i sentieri di buon'ora.
nei canali:
Musica e canti
negli argomenti: Musica dell'Occitania Granda - Archivio