Nòvas d'Occitània    Nòvas d'Occitània 2013

invia mail   print document in pdf format Rss channel

Nòvas n.122 Març 2013

Testa di fauno

Tèsta de faune

Dall'opera poetica di Arthur Rimbaud degli anni 1870-1872 tradotta in occitano da J. F. David-Delhomme

a cura di Peyre Anghilante

Testa di fauno
italiano

Tête de faune (originale Francese)


Dans la feuillée, écrin vert taché d'or,
Dans la feuillée incertaine et fleurie
De fleur splendides où le baiser dort,
Vif et crevant l'exquise broderie,

Un faune effaré montre ses deux yeux
Et mord las fleurs rouges de ses dents blanches.
Brunie et sanglante ainsi qu'un vin vieux,
Sa lèvre éclate en rires sous les branches.

Et quand il a fui – tel qu'un écureuil -
Son rire tremble encore a chaque feuille,
Et l'on voit épeuré par un bouvreuil
Le Baiser d'òr du Bois, qui se recueille.


Testa di fauno

(Traduzione in italiano non ad opera del traduttore)


Nel fogliame, scrigno verde maculato d'oro
Nel fogliame incerto e fiorito
Di splendidi fiori dove dorme il bacio,
Vivace e squarciando lo squisito ricamo,

Un fauno spaventato mostra i suoi due occhi
E morde i fiori rossi con i suoi denti bianchi.
Bruno e sanguigno come un vino vecchio,
il suo labbro scoppia in risa sotto i rami.

E quando è fuggito – come uno scoiattolo -
Il suo riso trema ancora in ogni foglia,
E lo si vede spaurito da un ciuffolotto
Il Bacio d'oro del Bosco, che si raccoglie.

occitan

Tèsta de faune (provençal rodanenc)


Dins la rama, escrin verd tacar de rais,
Dins la rama pauc certana e florida,
D'esplendidei flors onte dòrm un bais,
Viu, e crebant la vrodariá polida,

Un faune espantat mòstra leis dos uelhs
E mòrd lei flors rojas amb lei dents blancas.
Brunida, e sagnant coma lei vins vielhs,
Sa labra s'espeta en ris per lei brancas.

E quora a fugit, tau l'esquirolet,
Son rire tremòla encara a la rama,
E l'òm vei, espaurit per lo bovet,
Lo poton d'aur dau Bòsc plen de son anma.



Tèsta de faune (occitan alpenc)


Dins lo fulham, escrinh vèrd tachat d'òr
Dins lo fulham incèrt e florit
D'espléndidas flors ente duèrm lo bais,
Viu, en eschancant la graciosa brodaria,

Un faune espaventat mostra si dui uelhs
E mòrd las flors rossas embe sas dents blanchas.
Brunia e sanhosa coma un vin vielh,
Sa bocha esclata en rires dessot las branchas.

E quora es escapat – coma un eschiròl -
sa risaa riada tramòla encara en chasque fuelha,
E én lo ve, espaurit da un bovet,
lo Bais d'òr dal Bòsc, que se recuelh.


Condividi