Nòvas d’Occitània    Nòvas d'Occitània 2018

invia mail   print document in pdf format Rss channel

Nòvas n.181 Octobre 2018

Terricabras: “Il disprezzo dello Stato spagnolo per la pluralità e la ricchezza linguistica può essere letale per l’aranese”

Terricabras: “El menyspreu de l’Estat espanyol per la pluralitat i la riquesa lingüística pot ser letal per l’aranès”

Dopo la sentenza del Tribunal Constitucional (TC) in cui si dichiarava “incostituzionale” l’uso preferenziale dell’aranese.

Terricabras: “Il disprezzo dello Stato spagnolo per la pluralità e la ricchezza linguistica può essere letale per l’aranese”
italiano

L’eurodeputato di Esquerra Republicana Josep-Maria Terricabras ha espresso la sua preoccupazione per il futuro dell’aranese in seguito all’intervento odierno dei rappresentanti de l’Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana all’Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals e Llengües. Terricabras, che è uno dei copresidenti dell’Intergrup, ha invitato gli accademici della lingua occitana in Val d’Aran a fare il punto della situazione sullo stato della lingua aranese dopo la sentenza del Tribunal Constitucional (TC) dello scorso febbraio in cui dichiarava “incostituzionale” l’uso preferenziale dell’aranese in quel territorio.

Senza l’apposita protezione di cui negli ultimi anni ha goduto l’aranese la sua sopravvivenza sarà davvero difficile, poiché la situazione di disequilibrio di fronte al catalano e del castigliano è molto importante”, ha detto Terricabras. Nella sua opinione il problema di fondo è “il disprezzo che lo Stato spagnolo ha storicamente serbato per la pluralità e la ricchezza linguistica, che ora può essere letale per l’aranese. Perciò era importante che oggi potessimo esprimere questa problematica al Parlamento Europeo”.

Co-ufficiale in tutta la Catalogna, consiglio con il catalano e il castigliano

La delegazione aranese è stata formata da Jusèp Loís Sans, presidente dell’Acadèmia Aranesa dera Lengua OccitanaJèp de Montoya, presidente della Secció Aranesa de l’Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana, e Ròsa Salgueiro, segretaria dell’Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana. Nella loro esposizione hanno ricordato che l’anno 2006, con la riforma de l’Estatut d’Autonomia, la lingua occitana è stata dichiarata ufficiale in tutta la Catalogna, assieme al catalano e al castigliano, affermando che questa ufficialità, così come il resto dello Statuto, è stata accettata dal Congrés dels Diputats e votata favorevolmente nel referendum dal popolo catalano, osservando come questo riconoscimento manifesti “l’enorme rispetto per l’identità aranese, che una lingua parlata in Catalogna in un territorio di 10.000 abitanti sia dichiarata ufficiale in un territorio di 7,5 milioni di abitanti” e facendo notare che “è l’unico territorio in cui la lingua occitana abbia un riconoscimento così importante”.

Perciò la sentenza del TC genera una profonda preoccupazione, giacché “senza una preferenza linguistica l’occitano non potrà occupare uno spazio importante e autonomo nell’amministrazione, nell’insegnamento, nei mezzi di comunicazione e in altri ambiti sociali fondamentali che gli permetta di restare vivo”. “La negazione della sua preferenza è il principio argomentale della sua eliminazione”, ha concluso la delegazione.

Strasburgo, 13 settembre 2018

occitan

L’eurodiputat per Esquerra Republicana, Josep-Maria Terricabras, ha expressat la seva preocupació pel futur de l’aranès després de la intervenció que els representants de l’Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana han fet avui a l’Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües. Terricabras, que és un dels copresidents de l’Intergrup, ha convidat els acadèmics de la llengua occitana a la Vall d’Aran perquè exposessin en quina situació ha quedat l’aranès després de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) del febrer passat en què declarava “inconstitucional” l’ús preferent de l’aranès en aquell territori.

Sense l’especial protecció de què ha gaudit l’aranès en els últims anys, tindrà realment difícil la seva supervivència perquè la situació de desequilibri davant del català i del castellà és molt important”, ha dit Terricabras. En la seva opinió, el problema de fons és “el menyspreu que l’Estat espanyol ha tingut històricament per la pluralitat i la riquesa lingüística, que ara pot ser letal per l’aranès. Per això, era important que avui poguessin expressar la seva problemàtica al Parlament Europeu”.

Cooficial a tot Catalunya, juntament amb el català i el castellà

La delegació aranesa ha estat formada per Jusèp Loís Sans, president de l’Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana, Jèp de Montoya, president de la Secció Aranesa de l’Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana, i Ròsa Salgueiro, secretària de l’Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana. En la seva exposició, han recordat que l’any 2006, amb la reforma de l’Estatut d’Autonomia, la llengua occitana va ser declarada oficial a tot Catalunya, juntament amb el català i el castellà. Han afegit que aquesta oficialitat, així com la resta de l’Estatut, va ser acceptada per el Congrés dels Diputats i votada favorablement en referèndum pel poble català. I han volgut remarcar que aquest reconeixement és una mostra d’ “enorme respecte per a la identitat aranesa, que una llengua parlada a Catalunya en un territori de 10.000 habitants fos declarada oficial en un territori de 7,5 milions d’habitants”. També han assenyalat que “és l’únic territori on la llengua occitana rep un tracte tan important”.

Per això, la sentència del TC els genera una profunda preocupació ja que “sense una preferència lingüística, l’occità no podrà ocupar un espai important i destacat a l’administració, l’ensenyament, els mitjans de comunicació i en altres àmbits socials fonamentals que li permeti seguir viva”. “La negació de la seva preferència és el principi argumental de la seva eliminació”, conclouen.


Condividi