Pus la néu turbihanto calo,

pus dal ciel gris demaro,

ma per l'aire dal matin

i-a en parfum de viole e de chatin.

I vieiéte gàren i fuéie

perqué bèn se puéise méie.

Subiho lou merlou tranquil:

"Fau la nia, qu'es jo d'abril!"

Te saludou, o primo!

Oh... dal ciel càlo jo na grimo!