(disavventura)

"Gàrdete, que bàtes la testo din di sounaie!"

"Que sounaiàs! Se i nous càlen acol, i nous fiàquen"

"I vai de biéi bestiari, per pourtàr de patalérne parei al col!" .

Ero lou sero dal 18 de jenìe, din la guiéiso de la Trinita de Demount, justo en moument denàn que saiéssen, per juàr lou desénq bot la nosto "Chalancho". Nousiauti de Coumboscuro èren piaça ent'en pichot cantoun, bou tuchi i nuésti acupage, i manteline, lou Bambìn e istàven estréch, estréch. Soubre de la testo nous pendìen tres gigant de roudoun. e i n'èro prou que i raséssen n'estìs abou la testo, per faie brandihàr: "Sin...sin sin.."

   Fasìo en bèl sente din la guiéiso, ma nous butàvo acol na geno tremendo. Justament, quouro es ista lou moument de saìr, Graciello me fai: "Me séu bèn buta l'esquintoùn?"-. "Vai vai, que sìes bello!", i respoundén. Quiéi tiro à parte e pico de la testo din la sounaio pus grosso. Es ista en bèl segnal de coumençamént !