Calo la néu.

La véu de la fenestro

que i ven dal ciel estrema,

turbihant din l'espaci.

La luno piòu soun quiàr

dal soum di nebie;

la gent véio al quiarour

d'en lume que sal tau tramolo,

i òme d'entourn di carte

bràmen e rùsen.

Mi de ma soulitùdo

sentou lou passerét subiàr

na soùo lindo chançoun.

Dal bosc en janavél

bramo e abou ma douço laudo

sìou bram s'eluégno per la coumbo

souleto en tra i mountagne.