Ma riquesso es la mountagno
lou ciel biou, i pra fiourì;

e d'uvern, quant charamàio,

proumename sus i'esqui.


Ma riquesso es l'ario puro,

que respirou a pien poulmoun,

abou es vacches anàr en pasturo

al tapage di roudoùn.

 

Ma riquesso es bizo, es auro

que lou ciel vai escoubàr:

e la nebio, pauro pauro,

al souléi laisso lou quiàr.

 

Ma riquesso i'es l'escolo

que A B C ai emparà:

se lou temp volo volo,

soun recòrt ai coneervà.

 

Ma riquesso i'es la peiro

que s'assetavo ma mamà:

al m'esméo encaro et véilo

a paìsse ses minà.