Portal d’Occitània    Letteratura occitana

Arthur Rimbaud - Poesias

Il Male

Lo Mal

Dall'opera poetica di Arthur Rimbaud degli anni 1870-1872 tradotta in occitano da J. F. David-Delhomme

a cura di Peyre Anghilante

Il Male
italiano

Le mal  (originale Francese)

Tandis que les crachats rouges de la mitraille

Sifflent tout le jour par l'infini du ciel bleu;

Qu'écarlates ou verts, près du Roi qui les raille,

Croulent les bataillons en masse dans le feu;

Tandis qu'une folie épouvantable, broie

Et fait de cent miliers d'hommes un tas fumant;

Pauvres morts! Dans l'été, dans l'herbe, dans ta joie,

Nature! Ô toi qui fis ces hommes saintement!...

Il est un Dieu, qui rit aux nappes damassées

Des autels, à l'encens, aux grands calices d'or;

Qui dans le bercement des hosannah s'endort,

Et se réveille, quand des mères, ramassées

Dans l'angoisse, et pleurant sous leur vieux bonnet noir,

Lui donnent un gros sou lié dans leur mouchoir!



Il male (Traduzione in italiano non ad opera del traduttore)

Mentre gli sputi rossi della mitraglia

Sibilano tutto il giorno nell'infinito azzurro del cielo;

E scarlatti o verdi, accanto al Re che li deride,

I battaglioni crollano in massa nel fuoco;

Mentre un'orrenda follia maciulla

E fa di centomila uomini un mucchio fumante;

Poveri morti! Nell'estate, nell'erba, nella tua gioia,

Natura! Tu che santamente creasti questi uomini!...

C'è un Dio, che ride alle tovaglie damascate

Degli altari, all'incenso, ai grandi calici d'oro;

Che cullato dagli osanna si addormenta,

E si risveglia quando madri, raccolte

nell'angoscia, piangendo sotto la vecchia cuffia nera,

gli offrono una moneta annodata nel loro fazzoletto!

occitan

Lo mal (provençal rodanenc)


Mentre que l'escupit roge de la mitralha

Tot lo jorn sibla per l'infinit blau dau cèu,

Qu'escarlatas e verds, leis òrdres de batalha

S'esfondran a molons près dau rèi trufarèu;


Mentre qu'a cent miliers vènon massa fumanta

D'òmes trissats au vanc espaventable e baug,

Elei que leis aviás pastats, Natura santa,

Mòrts, paures, dins l'estiu, dins l'èrba, dins ta gaug,


Un Dieu que ritz, badant lei toalhas damassadas

Deis autars, lei calicis d'aur, leis encenciers,

Que s'endòrm puei au son d'osannàs balenciers,


E se desvelha quand de maires ramassadas

Dins l'ànsia, plorant sota un vielh bonet de dòu,

D'un nos au mocador li tiran un gròs sòu.





Lo mal  (occitan alpenc)


Mentre que lhi escups ros de la mitralha

Sublon tot lo jorn dins l'infinit dal cèl blòi;

Q'escarlats o vèrds, da cant al Rei que lhi enrí,

Acrason lhi batalhons en massa dins lo fuec;


Mentre qu'una folia espaventosa frachamena

E fai de cent mila òmes un cuchon fumant;

Paures mòrts! Dins l'istat, dins l'èrba, dins ta jòia,

Natura! Tu que santament as creat aquesti òmes!


Lhi a un Diu / Dieu, que ri a las toalhas damascaas

De lhi altars, a l'encens, ai grands calitz d'òr,

Que dins lo cunar de lhi osanna s'enduèrm,


E se desvelha quora de maires, reculhias

Dins l'angoissa, en plorant sot lor vielha bera / cúfia niera,

Lhi semonon un gròs sòud liat dins lor mochet / mochaor!