occitan► Preistòria - Balmas d'Aison en val d'Estura, gravaduras di bergiers lígurs sal Mont Bego en val Ròia.
La majoritat d'aquestas pilhon lo nom dai flums que las corron.
► Lhi Cèlts-Lígurs - Lhi Lígurs arribon ren dins las Valadas de deluenh mas benlèu son lhi discendents dirècts de las populacions neolíticas presentas sal territòri já dal sieis mila derant de Crist.
Un baron de topònims, per exemple lhi sufix -asca-asc, paraulas coma comba, bric, sap, son collegaas a lor lenga.
De la presença di Cèlts es restaa testimoniança dins las "tèstas talhaas" que retrobem sus lhi portals de gleisas e maisons.
► Época romana - La conquista romana arriba ental II sècle derant de Crist, mas masque dins lo I sècle après Crist lhi Romans lhi la farèn a bàter definitivament lhi Cèlts-Lígurs alpins.
► Atge mesan - Venon bastias ben de abaïas coma aquela de Pedona (encuei O Borg), Sant Constanç al Mont (Vilar Sant Constanç), Panh e après aquela de Stafarda.
A l'entorn del 900 lhi a agua l'invasion di Sarasins arribats da la Provença; d'aquò ne'n trobem memòria dins lhi topònims e dins las tradicions popularas (Baïa de Sant Peire).
Dins lhi sècles après lhi a las experienças de autonomia de las Valadas.
► Bassas Valadas: de sot diferents marquesats e conteas:
▶ Marquesat de Saluces,
▶ Lhi Savòia dins las Valadas mai a nòrd e après dins las Valadas del sud
▶ Lhi Anjò de Provença, que dal 1259 al 1275 e dal 1305 al 1382 formon un pricipat ental Piemont meridional. Ne'n trobem recòrd dins la legenda de "la Reina Jana" e dins la chapèla anjoina d' O Borg.
► Autas Valadas: esquasi totas las comunitats de las autas Valadas an d'estatuts que lor reconoisson l'autonomia:
▶ las comunas de l'auta val Maira, après Sant Damian, formalament son sot lo marquesat de Saluces mas de fach an gròssa libertat d'autogestion dal sècle XIII al XVII.
▶ la Contea de Tenda (1258 - 1575), da La Briga en val Ròia a Vernant en val Vermenanha.
▶ lhi Escartons del Delfinat (sècle XIII - 1713) que abaronavon lo Briançonés, lo Cairàs, l'auta val Cluson, la val d'Ols, la Chastelada de la val Varacha.
► 1600 - Dins lhi ans entre la fin del sècle XVI e lo 1700 lhi Savòia conquiston tot lo Piemont e lo govèrnon en maniera centralista. La lhi a de guèrras bo la França e un pejorament de las condicions de vita.
► Situacion religiosa dins las Valadas - Al lòng di sècles las Valadas an vist convíver diferentas religions.
Dapè lhi catòlics lhi avia la presença de càtars, decò en consequença a la crosada còntra lhi Albigés en Lengadòc, de valdés, de uganauds e de calvinistas.
▶ Valdés
1532 Adesion a la reforma protestanta
1560 Lhi Savòia començon las persecucions
1665 "Pascas Piemontesas", bo l'invasion de las "Valadas Valdesas" per man de l'armada e exilh en Suïssa
1689 Retorn di Valdés dins las Valadas abo la famosa "Granda Reentrada" a travèrs las montanhas.
1848 Acts d'Emancipacion que reconoisson la libertat de cult ai Valdés.
Dal temp que dins las Valadas Valdesas encà encuei lhi a una comunitat protestanta fòrta, dins las autras Valadas ente lhi avia agut de protestants (val Pò, val Varacha, val Maira) las persecucions sabaudas n'an eliminaa ònhi presença.
► Situacion demogràfica a la fin del 1900 - Las Valadas occitanas an agut lo màxim populament vèrs lo començament dal '900, mas après gaire es arrubat lo temp de la decadença per diferentas rasons:
- pejorament climàtic
- mai de populacion que de resorsas
- sistemas de coltivacion vielhs
- las doas guèrras mondialas
- mancança de un desvelopament endustrial.
Tot aquò pòrta a un gròs despopulament sobretot dins las mesanas e autas Valadas, per l'emigracion vèrs lhi país estrangiers e las zònas endustrialas de l'Itàlia del nòrd.
► Las Valadas encuei - A la fin de lhi ans '60 nais la consciença de l'identitat linguística e culturala occitana que favorís un novèl orguelh d'apartenença al territòri.
Se formon grops d'intellectuals (associacions, moviments) bo l'idea de projectar un destin polític, cultural e econòmic nòu per las Valadas.
Ental 1999, bo la lei 482 "Nòrmas en matèria de tutèla de las minoranças linguísticas estòricas" l'Estat italian dona finalament aplicacion a l'article 6 de la Constitucion de la República Italiana "la república tutèla bo de particolaras nòrmas las minoranças linguísticas", e reconois, entre las autras, la minorança occitana.
En mai d'aquò, lo territòri de las Valadas encuei pòl ufrir ben de resorsas (ambient, richessa d'aiga, qualitat de vita...) per esperar dins de novèls insediaments que já an començat a se realizar.
|
" alt="Joan Bodon: "Il cammino dell'oro"
commenta